Lombardia Beni Culturali
58

Cartula commutationis

981 agosto, Brescia.

Berta, badessa del monastero di S. Giulia di Brescia, detto Nuovo, dà a Domenico prete, di Verona, custode e officiale della chiesa di S. Procolo, di legge longobarda, due campi siti nel territorio in Sandrà - il primo, in luogo <detto> Novello, dell'estensione di duecentosessanta tavole, il secondo, sito in Biundella, di sessanta tavole -, ricevendo in cambio quattro appezzamenti di terra vitata e cinque di terra arativa siti nel medesimo territorio, in località vico Maloro, Montecello, Franzago e Campaniola.

Originale, ASBs, ASC, Codice Diplomatico Bresciano, busta 4, perg. LV [A]. Copia Odorici, busta 19.4. Regesto Astezati, pp. 67, 702. Nel verso, di mano del sec. XII: § Carta de plebe Sancti Andree | de Verona (-rona ripassato da mano del sec. XVIII); di mano del sec. XIII-XIV: Dominus Ub(er) (così); altre annotazioni di epoca moderna, tra cui segnatura Astezati: F fil. 2 n. 3; segnature novecentesche a matita.

Edizione: PORRO LAMBERTENGHI, Codex Diplomaticus Langobardiae, n. 696, coll. 1210-12.
Trascrizione: ODORICI, Antichità cristiane, n. III, p. 20.
Regesto: ODORICI, Storie Bresciane, IV, n. XXXIV, p. 94.
Cf. ODORICI, Antichità cristiane, pp. 13, 17; ID., Storie Bresciane, III, p. 291; GUERRINI, Le proprietà fondiarie, p. 111 (nota 3); VIOLANTE, La chiesa bresciana, p. 1025 (note 3, 5); PANAZZA, La documentazione storica, p. 18; WEMPLE, S. Salvatore/S. Giulia, p. 96; VARANINI, L'olivicoltura, p. 122 (nota 35); MENANT, Le monastère de S. Giulia, p. 121 (nota 20); ID., Campagnes, p. 658 (nota 328); GAVINELLI, L'Omeliario, p. 346 (nota 4).

La pergamena presenta numerose e diffuse macchie di umidità con conseguente scolorimento dell'inchiostro, nonché una certa consunzione lungo i margini laterali.
Suscita qualche perplessità la lettura della datatio effettuata dal Porro Lambertenghi (anni imperii eius quarto, decimo mensis augustus) e il riferimento all'annus imperii di Ottone I, che lo indusse ad ascrivere il doc. al 966 agosto 10, poiché ne consegue una discrepanza tra gli elementi cronologici: il quarto anno di regno di Ottone I porta al 965, mentre l'indizione decima al 966. Si propone pertanto una diversa lettura (anni imperii eius quarto decimo, mensis augustus) e il riferimento a Ottone II, rispetto a cui i dati cronici offerti dal doc. risultano del tutto coerenti: il quattordicesimo anno di regno conduce al 981, con cui concorda l'indizione undicesima.

(SN) In Christi nomine. Hotto gr(ati)a Dei imperator augustus (1), anni imperii eius quarto decimo, mens(is) augustus, inditjone nona. | Comutacio bone fidei nossitur esse contractum (a) vicem emtjonis obtineat firmitatem eodemque nexu obligant (b) con|tradentes (2). Placuit itaque et bona convenit voluntatem inter domna Berta, abatissa de monasterio Sancti Iulii que dici|tur (c) Novo, que est fundatum infra civit(ate)Brixia, necnon et Dominicus (d), presbiter de civit(ate)Verona, custus et oficiale basilice | Sancti Proculi de (e) episcopato (f) ipsius civit(atis) Verona, qui professus est ex natjone sua legem (g) vivere Langobardorum, ut in Dei nomine debe|ant d(a)r(e) sicut a presenti dederunt (h) ac (i) tradiderunt vicisim (j) sibi unus alteri, comutatjonis nomine: in primis (k) dedit ipsa domna Ber|ta abatissa, da parte ia(m)dicto suo monesterio, eidem Dominici presbiter, simil(iter) (l) in causa (m) comutatjonis (n) nomine, it sunt duos ca(m)poras (o), iuris | ipsius monesterii, que sunt positas (p) in pleve (q) Sancti Andree, loco Novello. Primo (r) ca(m)po est tabulas duocenti sexaginta; coerit ap ipso | ca(m)po: da mane predicto comutatore et Ingezo, da sera rebus Sancti Zenoni, da montis via. Secundo ca(m)po in s(upra)s(crip)ta pleve (s), loco Biundella, | est tabulas sexaginta; coerit (t) ei: da sera via, da mane comunalia, da montis Odelberto. Quidem et ab (u) vicem recepit is ipsa dom|na Berta abatissa, a parte ia(m)dicto (v) suo monesterio, simil(iter) in causa comutatjonis nomine, meliorata res sicut lex abet (3), hac sunt quattuor pecias de vittes (w), cum area ubi extant, et quinque de terra aratoria, iuris ipsius Dominici presbiteris, que sunt posita | in s(upra)s(crip)ta pleve Sancti Andrei. Prima pecia de vites, cum area ubi extat, in vico Maloro, est tabulas treginta due; da mane Ma|gi(m)berto, da sera Albertus presbiter, da meridie via. Secunda petia de vites, ibi prope, est tabulas viginti quinque (x); coerit ei (y): da mane Ropertus, da sera ere|des quondam Ragi(m)perti, da meridie simil(iter) eredes quondam Ragi(m)perti. Tercia pecia simil(iter) vidata est tabulas quadraginta quattuor, | que est in Monte Ferario; coerit ab ipsa pecia de vites: da mane Zeno, da sera Georrio, da meridie rebus de predicta pleve. Quar|ta pecia (z) similiter vidata, ibi prope, est tabulas viginti due; coerit ei: da mane predicto Georrio, de meridie et sera Adelberti (aa) presbiter. | Prima pecia de terra aratoria, in loco Montecello, est tabulas octuaginta (bb) octo; coerit ei: da mane Ascherio, da (cc) sero co(m)|munalia, da meridie simil(iter). Secundo ca(m)po, in loco (dd) Franzago, est tabulas centum viginti octo; coerit ei (ee): da mane rebus Sancti Zenoni, da | sera Ingezo, da montis rebus de predicto monesterio. Tercio (ff) ca(m)po est tabulas treginta due; coerit ei: da mane Ingezo | et s(upra)s(crip)to comutatore, da meridie predicto Ingezo. Quarto ca(m)po, ibi prope, est tabulas treginta; coerit ei (gg): da mane predicto comutatore, | da sera via, da montis Zeno. Quinto ca(m)po, in loco Ca(m)paniola, est tabulas treginta novem; coerit ei: da mane plu|res omines, da sera Ioh(anne)s, da montis via, sibique alii sunt in omnibus coerentes. As denique s(upra)s(crip)tes pecias de vites | et ia(m)dictas ca(m)poras in ia(m)dicta pleve per iam nominatas locas, ut supra legitur, superius nominatis vel comutatis, una cum | accessionibus et ingresoras earum, cum superioribus et inferioribus suis qual(iter) superius mensur(as) et in aliquit coerencias l(egitur) (hh), | inter se comutaverunt sibi unus alteri, comutatjonis nomine, per as paginas tradiderunt, facientes exinde unus (ii) quis de eo recepe|runt, tam ipsis quamque et successores vel eredes eidem Dominici presbiter, iure proprietario nomine, quicquid voluerint aut | previderint sine omni uni alterius contraditjone; et spoponderunt se ipsi comutatores s(upra)s(crip)tis rebus, quas ab in|vicem comutatjonis nomine dederunt, ipsi et succetrices (jj) vel eredes eidem Dominici presbiter ab omni omine defensare. Quidem | et ut et ordo legis deposit et ad anc previdendam comutatjonis nomine accesserunt (kk) super ipsis rebus ad previdendum, idest Ingezo | diacconus de ordine ipsius monesterii, missus eidem domne Berte abatisse ab eo directo, una simul cum boni omi|nes (ll) extimatores, it sunt Ingezo filius quondam Adreverti (mm) et Ursevertus, filius quondam Adelberti, de s(upra)s(crip)ta pleve, seu Zeno, | filius quondam Ioh(an)ni, de s(upra)s(crip)ta civitate Verona, quibus omnibus extimantibus (nn) comparuit eorum et extimeverunt quod me|liorata (oo) re(m) sussiperat ipsa domna Berta abatissa, a parte (pp) ia(m)dicto suo (qq) monesterio, quam daret, et legibus (4) comuta|tjo ec fieri poteret. De quibus et pena inter se posuerunt ut quis ex ipsis aut succetrices (rr) vel eredes eidem Domi|nici presbiter se de ac comutacio removere (ss) quesierit in ea omnia, sicut (tt) superius legitur, vel si ab unumquamquem ominem quisco | dederunt, inintegrum, ipsi et succetrices (uu) vel eredes eidem Dominici presbitero ab invicem non defensaverint, conponat pars parti | fidem servandi pena dublis ipsis rebus sicut pro te(m)pore fuerit melioratis aut valuerint sub extimatjone | in consimiles locas. Et pro onorem (vv) sacerdoci mei ne m(i)h(i) licead ullo te(m)pore nolle quod volui, set quod ad me se|mel factum vel conscriptum est sub iusiurandum inviolabil(iter) conservare promitto cum stipulatjone subnixa. | Unde due cartule comutationis scripte sunt. Acto civitate Brixia. Feliciter.
+ Ego Dominici presbiter a me facta supscripsi.
+ Ingezo diacconus qui super ipsis rebus accessi et missus fuit | ut supra.
Sign(um) +++ manib(us) qui supra Ingezoni filius quondam Andreverti, et Urseverti, filius quondam Adelberti, de s(upra)s(crip)ta pleve, et Zeno, qui super ipsis rebus | accesser(unt) et extimaver(unt) ut supra.
Sign(um) ++ manib(us)Sigezoni de Ausade et Vivencius filius Roterdi de comitato Bergomense, locus Beveningo, et | Petrus filius quondam Alperti de Brixia, isti viventes lege Langobardorum testes. Sign(um) + m(anus)Eriberti filius Melsoni de | comitato (ww) Mediolanense, locus Mellade, t(es)t(es).
+ Petrus notarius rogatus s(ub)s(crip)si.
(SN) Ego Marinus notarius domno imperatoris rogatus scripsi, postradita conplevi | et dedi.


(a) A om. ut.
(b) A obligan.
(c) A deci|tur.
(d) D- corr. da altra lettera, come pare.
(e) de su rasura di ep
(f) -o corr. su altra lettera, forse e.
(g) Sulla prima e segno abbr. (trattino orizzontale) superfluo.
(h) -runt corr. su altre lettere.
(i) ac su rasura.
(j) -s- corr. su ci.
(k) p- corr. su lettera principiata, come pare.
(l) s- corr. su i.
(m) -a corr. da u, come pare.
(n) -s corr. su altra lettera, come pare.
(o) duos ca(m)- su rasura di altre lettere.
(p) -s corr. su lettera principiata.
(q) in pleve su rasura.
(r) p- corr. su q.
(s) -ve su rasura.
(t) A coei.
(u) -b corr. su altra lettera, come pare.
(v) -o corr. su e.
(w) -it- su rasura.
(x) -q(ue) corr. su altra lettera, cassata mediante spandimento volontario dell'inchiostro.
(y) -erit ei nell'interlineo.
(z) -a aggiunta nell'interlineo.
(aa) Ade- corr. su lettere cassate mediante il dilavamento volontario dell'inchiostro.
(bb) oc su rasura.
(cc) -a corr. su e.
(dd) -co nell'interlineo.
(ee) coerit ei nell'interlineo.
(ff) A terciocio
(gg) coerit ei nell'interlineo.
(hh) Segue all'inizio del rigo successivo si, forse per sibi erroneamente anticipato, cassato mediante il dilavamento volontario dell'inchiostro.
(ii) un(us) nell'interlineo.
(jj) -tric- su rasura di sor.
(kk) -se- corr. su altre lettere.
(ll) -i- corr. su r, come pare.
(mm) A Dreverti.
(nn) -ntibus su rasura.
(oo) -e- corr. su altra lettera, come pare.
(pp) A a pate.
(qq) -o corr. su altra lettera.
(rr) A successotrices, con -sso- eraso.
(ss) A remove.
(tt) dopo si- lettera erasa, forse q.
(uu) -u- corr. da altra lettera parzialmente erasa.
(vv) et p(ro) ono- su rasura.
(ww) Segue una lettera cassata mediante dilavamento volontario dell'inchiostro, come pare.

(1) Ottone II (cf. nota introduttiva).
(2) Cf. Cod. Iust. 4.64.2.
(3) AHIST. 16.
(4) AHIST. 16.

Edizione a cura di Gianmarco Cossandi
Codifica a cura di Gianmarco Cossandi

Informazioni sul sito | Contatti